Activitat 2

Com a segona activitat vàrem treballar sobre les emocions primàries. Inicialment cadascuna de nosaltres de forma individual havia d'elaborar un llistat amb les emocions que consideràvem bàsiques per mantenir l'existència humana. Les emocions que jo havia triat com a primàries són les següents:

En primer lloc, l'alegria que la definiria com a sentiment positiu produir per l'acoseguiment d'un objectiu. Després, havia triat la motivació que correspon a les ganes per portar a terme qualsevol acció i, per últim, la tristessa que és un sentiment d'infelicitat crear, sobretot, per la pérdua.Després, comentant amb dues companyes hem arribat a un consens i hem ampliat el llistat ,afegint-hi l'expectància, la ràbia, l'amor i la por. Cal esmentar que havíem afegit la fortalesa però una vegada l'hem comentat en classe el professor ens ha explicat que la fortalessa és allò que ens permet viure la resta d'emocions però que no és propiament una d'aquestes.Més tard, vàrem comentar en gran grup les que cada petit grup havia triat, curiosament no hi havia massa diferències entre els distints grups. Quasi totes havíem triat les mateixes.Per últim, amb la lectura del capítol l'alquímia de les emocions i les presentacions visualitzades a classe m'he pogut adonar que les emocions que na Silvia Palau, entre molts altres autors, considera bàsiques es trobaven dins les que nosaltres havíem esmentat. Són: 

• l'estima 

enllaç

• la por

enllaç

• la ràbia

enllaç

• la tristor

enllaç

•  l'alegria

enllaç

Entre aquestes cinc hi ha una que es considerada l'emoció mare de la qual hi deriven la resta. Aquesta emoció és l'estima que es basa en l'establiment de vincles afectius. Però que aquesta sigui la mare de totes no vol dir que la resta no siguin importants. La por ens serveix per protegir-nos i per conèixer els nostres límits. La nostra cultura i societat no valora positivament aquesta emoció sino que la ridiculitza i caldria acceptar-la com a allò que és una resposta natural i que garantitza el nostre benestar, sempre i quan no sigui una por paralitzant. També és molt important la ràbia entesa com la força positiva que ens impulsa a aconseguir els nostres objectius. Tampoc no podem oblidar-nos de la tristor que és una resposta natural que moltes vegades no expressam per culpa també de la nostra societat i cultura. Per exemple: tots hem escoltat alguna vegada la frase “ els nens no ploren”. Però aquesta, al igual que tota la resta, han de ser expressada ja siguem homes o dones. Per últim, cal mencionar l'alegria que és la que més acceptada socialment està ja que tothom voldria estar sempre alegre.

Tractar aquest tema m'ha servir per adonar-me de la necessitat d'expressar totes les emocions, tant les millors considerades com les pitjors, ja que totes són importants i necessàries per aconseguir un equili bri en la nostra vida.